Sueca – Asil d´ancians

L’auge de la industrialització i el caràcter dels suecanos va permetre que s’instal•lara el Modernisme en la localitat i, poc després, es va substituir per l’estil Art Decó. Per a contemplar estos edificis de prop, només bastarà fer la Ruta del Modernisme per Sueca, recorrent els seus carrers i els punts més emblemàtics. Alguns d’ells són l’Asil d’ancians.

L’asil d’ancians de Sueca (Ribera Alta) situat en l’avinguda del Mar número 2, és un conjunt residencial d’estil neomudéjar i modernista valencià construït l’any 1919 segons el projecte de l’arquitecte suecano Bonaventura Ferrando Castells. Es tracta d’un conjunt d’edificis, alçats per decisió dels marmessors testamentaris d’Antonio Baldoví Beltrán i Teresa Cardona Burguera, construïts des de 1911 fins a 1919.

 

segons el projecte de l’arquitecte suecano Bonaventura Ferrando Castells. Es tracta d’un conjunt d’edificis, alçats per decisió dels marmessors testamentaris d’Antonio Baldoví Beltrán i Teresa Cardona Burguera, construïts des de 1911 fins a 1919. Estan situats als afores de Sueca, separats del nucli central per la via fèrria de Silla a Cullera, que constituïx el seu límit sud. En el moment de la construcció, l’edifici apareix aïllat a l’exterior de la localitat junt amb el xicotet raval de la Canal, descontextualitzat de l’expansió de la ciutat, limitada al nord per la línia de ferrocarril.

Els edificis tenen una gran presència i singularitat, tant per la grandària de les construccions, per la seua situació exempta de la trama urbana i, sobretot, pel llenguatge empleat en la seua formalització. En una parcel·la trapezoïdal, delimitada per una tanca perimetral, s’emplaça una agrupació de blocs longitudinals que descriuen una complexa agregació en planta.

Es tracta una disposició paral·lela a les vies del tren, de cinc pavellons principals de planta rectangular, amb coberta a quatre aigües que es connecten entre si per mitjà de braços amb disposició transversal, de manera que cap dels blocs queda exempt, originant una complicada disposició espacial dels espais no edificats, que es destinen als jardins. El programa mostra les dependències pròpies dels requeriments d’una residència d’ancians i, com és tradicional en este tipus d’edificis benèfics, gravita entorn de la capella.