La Ciudat Iberorromana Fortificada de La Carència – Turís

La Carència és un jaciment que ha sigut fins hui parcialment excavat. Gràcies als treballs de la investigadora Milagros Gil-Mascarrell en els anys 1971-72 es coneix la cronologia d’una part del jaciment així com el tipus de construccions i extensió d’una part del poblat, que té una ocupació des del Bronze Final, continuant en les èpoques Ibèrica, Romana Republicana i Roma Imperial fins a arribar al període islàmic amb la construcció d’una torre.

La Carència està ubicada en la serralada del Portell, pròxim a la població de Turís. La zona és una àmplia plana amb relleu càrstic on destaquen alguns massissos solcats pel riu Magre, amb nombrosos barrancs i fonts que emergixen a la vora de les muntanyes. La major elevació del conjunt és la serra de La Carència amb el seu punt més alt a 379 m.

La proximitat al riu Magre, afluent del Xúquer, va condicionar la seua ubicació ja que d’esta manera participava d’una xarxa comercial fluvial i terrestre de l’antiguitat en contacte directe amb el comerç marítim. La seua situació estratègica, a cavall entre la costa i les comarques interiors, li va proporcionar un caràcter de nucli distribuïdor de mercaderies cap a les comarques d’interior.

El jaciment té tres camins d’accés. Un d’ells pel nord-oest del vessant pel qual es pot circular amb vehicle, aconseguint una cota mitjana del poblat i havent destruït un a banda de les estructures del mateix. Un altre camí, al sud-oest conduïx a la cota més baixa del poblat i està obert recentment. El tercer està situat a l’est de la muntanya quasi perdut per la vegetació i pel qual s’arriba a una font situada en la part mitjana del poblat.

L’extensió de l’urbs va ser de 8,5 Has, rodejada per la muralla exterior. A més, hi ha una segona muralla i una primera denominada per Milagros Gil-Mascarell l’acròpolis i que se situa en el punt més alt de la cima. L’acròpolis o primer recinte es considera el més antic, ocupa unes 0,3 hectàrees amb un perímetre de 246,49 m2. En la primera campanya de 2002 es va netejar un tram del mur oest que tanca el recinte amb el que pareix una torre en el seu angle nord-oest.

El segon recinte situat a una cota de 348,60 m té un perímetre de 727,40 m’i ocupa unes 1,6 hectàrees. L’excavació arqueològica de la campanya de 2003 es va centrar en esta zona, continuant les excavacions de Gil-Mascarell. Es coneix un gran mur, cridat mur meridional en direcció est-oest amb murs d’habitacions a nord i sud. En este mur de característiques clarament defensives es va excavar un primer tram d’una longitud de 22,90 m’i una amplària d’1 a 1,18 m. Al final del gran mur es troba una torre, la torre Oest, de planta rectangular de 4,60 x 4,70 metres, feta de carreus de pedra calcària treballats per la cara exterior, així com pedres irregulars, travades amb terra i el seu interior ple de terra i pedres. Este mur té la particularitat que en la seua part exterior es troba reforçat per un altre mur que discorre paral·lel al primer i pareix adaptar-se a la corba de nivell del terreny. Està situat a uns 4 metres de la muralla i té murs perpendiculars a manera de tibant o contraforts interns i l’espai entre els dos murs està omplit de terra i pedres. Es conserva el talús amb pendent cap al sud igual que les corbes de nivell de la muntanya. Es tracta d’una construcció habitual en el món grec que es denomina emplecton.

També es coneix des de les excavacions dels anys 70, una altra torre denominada torre Este, que no conserva tota la planta les seues mesures són 4,26 x 4,90 metres. En l’interior del recinte s’han trobat restes de ceràmica ibèrica, itàlica amb vernís negre, carbó, escòria de metall, malacologia i fauna amb una datació dels segles III a.C. En un nivell més davall s’han trobat ceràmica àtica de vernís negre, així com fenícia i ibèrica. La cronologia d’este nivell seria la del moment de construcció de les muralles que podria estar entre els segles IV-III a.C.

En la campanya de 2004 es va realitzar el seguiment de la muralla per la seua prolongació cap a l’est, arribant a documentar un total de 152 m, entre les dos campanyes acabant en el que pareix una torre, des de que continua la seua prolongació, encara que esta no s’ha documentat fins al moment actual. També es va localitzar una porta de 1,30 m junt amb la torre Este. La muralla en este tram té un grossor entre 0,90 i 1,30 m. En la zona més oriental del recinte i la millor conservada, ja que no ha sigut rompuda, es descobrixen les últimes restes de llenços muraris.

El tercer recinte que tanca el conjunt de la ciutat té un perímetre de 1771,39 m, comprenent una superfície total de 8,5 hectàrees, amb una cota mitjana de 322m i una inferior de 299 m. En la muralla s’aprecien trams de llenç i torres amb diferent grau de conservació. La seua factura també és de carreus de mitjana grandària travats amb terra i s’aprecia en alguns trams la utilització de grans carreus. La seua amplària mitjana oscil·la entre 0,90 i 1,10 m, que va poder documentar-se en a l’any 2007, en l’extrem sud-oest. L’última campanya de 2008 té com a objectiu el coneixement de la cronologia d’esta última muralla.

Els aspectes ornamentals no es conserven. S’han trobat peces de valor artístic com un cap de bou de pedra que formava part d’una escultura funerària, que es troba en l’actualitat en l’Ajuntament de Turís. També s’han trobat diversos objectes ceràmics d’origen fenici, grec, iber i romà, així com ossos, monedes i altres peces metàl·liques quasi totes ibèriques i romanes.

Els treballs arqueològics en el jaciment es remunten a les intervencions en els anys 1971 i 1972 sota la direcció de Milagros Gil-Mascarell en la que es va donar a conéixer una muralla amb dos torres situada en la zona més alta del poblat i es van excavar diverses habitacions que van permetre establir una cronologia per al poblat des del Bronze final fins a època islàmica.

L’any 2001, el servici d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, va iniciar el projecte arqueològic La Carència. Evolució cronològica i urbanística. Valoració dins del territori sota la direcció de l’arqueòloga Roasa Albiach Descals. Les campanyes realitzades van continuar anualment i ininterrompudament fins el present any 2008, davall la mateixa direcció. (C.Pérez-Olagüe i R.Albiach) .

TEXT De l’AJUNTAMENT DE TURÍS (Informació facilitada per Rosa Albiach Descals, arqueòloga, conservadora del Museu de Prehistòria de València i directora de l’excavació de La Carència) :
A l’agost de 2008, es va iniciar com B.I.C. el jaciment i el seu entorn, Ciutat Iberoromana fortificada La Carència Turís (València) amb el número de registre: R-I- 51-0012148, reforçant el compromís per defendre este patrimoni donat l’espoli que ha patit el jaciment durant els últims trenta anys. També en este sentit, i buscant la difusió dels nostres béns culturals, es va preparar un itinerari arqueològic per a les muralles del jaciment, que en 2009 es va poder dur a terme amb la concessió per part del Ministeri de Cultura i Esport i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Turís en el marc del Projecte «Entidad i difusió de l’oppidum ibèric i romà de La Carencia», comptant amb sis cartells i fletxes direccionals que porten als visitants a endinsar-se en una llarga història dins de 3 parets.

Des de 2016, este compromís de l’ajuntament amb la difusió del nostre patrimoni es completa amb l’organització periòdica de visites guiades al jaciment que compten amb la inestimable col·laboració de Rosa Albiach i que han gaudit d’una gran acceptació i interés per part del barri.

Resultats de la campanya 2013:
L’onzena campanya d’excavació i la 13a fase de prospecció de l’Assentament del Període de Gràcia es van dur a terme entre el 3 i el 16 de juliol de 2013. Com va ocórrer en l’últim any, van ser molts els alumnes que van fer la petició de col·laboració i uns dies d’excavació perquè van haver d’ajustar el pressupost.

Els participants van ser: Vicente Manuel Rosa i Irene Lorente com a arqueòlegs llicenciats, i María Isabel Arenes, Sergi Martínez, Olga Lajara, M. Pilar Escriba, Lorena Pérez, Emilio Peris, Pablo Valls, Maria Lucrècia Centelles, José Adolfo Lis, Clara Martí, Alejandro Calp, Carlos Navarro, Francisco Manuel Moreno, Francisco Manuel Moreno, Francisco Manuel Moreno finalment, Benjamin Walden, PhD de la Universitat de St Andrews a Escòcia. Comptem amb els arqueòlegs Leonardo Penadés i Miguel Fernando Pérez per al suport tècnic en l’excavació i estudi del material ceràmic, i el treball en topografia de l’empresa Global Geomática. La direcció i coordinació del projecte han sigut dutes a terme, com en els últims anys, per l’arqueòloga Rosa Albiach, conservadora del MPV i del SIP de la Diputació de València.

Esta va ser l’última campanya abans de la publicació de la monografia que inclou el treball dels tretze anys del Projecte: «El Període de Gràcia: evolució cronològica i urbana. Valoració dins del territorio», que serà publicat a finals de 2013 pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València en el Cicle Treballs Diversos núm. 116. Com a regal de tancament, el lloc ens ha donat la informació tan desitjada durant algun temps, sabent quan es va construir el tercer mur o Recinte III, i com a complement ens ha proporcionat dades sobre quan es va fer un dels seus pliones. L’obra es va realitzar en l’extrem sud i el més davall d’esta tercera muralla, a l’oest des d’on es va excavar una torre, la Torre SE, entre 2007 i 2008. Per al registre estratigràfic i la documentació arqueològica continuem la numeració iniciada l’any 2007.

En la zona a excavar ja teníem dades d’una altra torre des de la que volíem completar la seua planta i saber com i quan es va construir. A més, va ser necessari trobar el tram de muralla que ho unia amb la Torre SE.

L’excavació de la nova torre, anomenada Torre SOTA, va mostrar molt clarament el seu procés de construcció. Primer, l’espai per a construir la torre es va omplir de terra i pedres alhora que es van construir les bases dels murs sud, este i probablement els altres dos, especialment la cara exterior. Estes escoles de sòcols estaven fetes amb grans carreus de pedra calcària de la mateixa muntanya, treballats en el costat exterior, travessats amb terra. L’ample de la paret sud era d’1 metre, la longitud de 7 metres i l’altura màxima conservada de 1,29 m. El mur oriental tenia 5 metres de llarg, i junt amb els murs oest i nord (que no es van conservar) la torre es va completar amb una grandària de 5,01 x 6,97 metres.

Para construir la torre, el área fue terraplén y nivelada con una tierra suelta de color marrón oscuro con numerosas piedras medianas. Por encima había otro nivel de aterrizaje con suelo marrón-amarillento y piedras de variados tamaños, malacofauna, fauna, cerámica ibérica e itálica, campana beoide que llega desde el año 100 a.C. Los niveles superiores fueron alterados, ya sea por acción antrópica o por escorrentía, o ambos, por lo que la información de los materiales no puede ser fiable.

El mur que es va excavar en 2012 i que venia del nord no es va conservar en esta zona i en la unió amb la TORRE SOTA. Però la seua continuïtat cap a l’est per a anar unint-se amb la Torre SE es va conservar extraordinàriament. Esta secció de paret també es va fer amb carreus, però generalment no tan gran, i el disseny també estava en files horitzontals i croades amb terra. El seu ample és de 1,20 metres, i excavarem només 6,50 metres, la resta de la paret encara està coberta per vegetació.

En l’exterior d’esta muralla es va realitzar una gran demolició de pedres, on va haver-hi una primera capa formada fa prou poc, però la inferior mostrava material ceràmic medieval, concretament una base de castany i un ataifor vidriat amb mel que podia datar-se en l’època paleocristiana. En la zona exterior de la Torre SE, junt amb la muralla, també es va localitzar un altre nivell de demolició medieval on hi havia tres fragments de base d’una altra castanya vidriada també mielada de la mateixa època. Ambdós mostren desmuntatge i moviment de pedres junt amb la muralla i torre SOTA.

Este article és una obra derivada de la fitxa patrimonial i de la disposició relativa al procés de declaració o incoació d’un Bé Interés Cultural segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, text que està lliure de restriccions conegudes en virtut del dret d’autor de conformitat amb el que disposa l’article 13 de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola.