La cuina de la Marquesa – Carcaixent

Més conegut com a Palau de la Marqueseta o casa de la Marquesa -per Mª Antonia Talens Mesquita, la

filla del Marqués de la Calçada, arran dels «sucesos» de la Guerra de la Independència contra els francesos, a pesar que mai va ostentar mencionat títol-, el palau del Marqués de Montortal o palau de Montortal simplement, edifici que es va construir cap a l’any 1780 sent reformat l’any 1850 i, de nou, a finals del segle XX, disposa d’una bella cuina que val la pena visitar.

En l’interior del Palau de Montortal, una casa pairal de finals del segle XVIII d’estil neoclàssic de Carcaixent que des de l’any 1993 ve sent utilitzada per a dependències municipals després de ser adquirit per l’ajuntament en 1988, destaca la planta noble, zona on es poden trobar unes habitacions molt singulars amb diferents motius pictòrics en les parets i sostres, en especial en les sales principals i una curiosa estada denominada el fumoir (fumador) .
La decoració procedix del segle XVIII i, sobretot, fruit de la remodelació del segle XIX realitzada pels alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, encara que gran part d’elles, en l’actualitat, són reproduccions després de la gran restauració realitzada a finals del segle XX.
També és admirable la decoració ceràmica, encara que algunes de les habitacions només conserven part del paviment ceràmic original a manera d’estora amb sèries de motius florals procedents de les Reals Fàbriques de València, afegint-se en temps pròxim reproduccions en la reconstrucció de l’estada.
La peça estrela de la planta, així com de tota la casa, és la cuina, encara que en realitat va ser denominada, ja que la funció real d’esta cuina original era la d’emplatar i mantindre calent el menjar abans de passar a la resta d’habitacions -la cuina on es preparava tota el menjar estava en la planta inferior-. Per a pujar a la primera planta, on estaven les habitacions nobles, calia cridar a una gran porta de fusta que hi ha a l’entrada de la cuina, la qual disposa d’una espiera. Per allí tan sols passaven la Marqueseta, algun criat de confiança i els invitats, ningú més.
la cuina és, sens dubte, l’estrela de la casa, ja que es tracta d’un dels últims exponents de cuina neoclàssica valenciana, de principis del segle XIX, que es conserva in situ. Té uns panells decoratius ceràmics molt gràfics amb escenes costumistes i on apareixen una sèrie d’utensilis domèstics. Entre els diferents panells, destaca el de l’escena del proveïdor galant, on el vestuari dels personatges ens remet a la tipologia i indumentària pròpia de l’etiqueta valenciana de l’època.”